• Les lesions per sobrecàrrega en el futbol

    Les lesions per sobrecàrrega en el futbol

    S’acosta el final de la temporada de futbol i a aquestes altures són cada vegada més nombrosos els jugadors que pateixen lesions esportives. Quan pensem en les lesions derivades del futbol, tothom s’imagina les més conegudes, i alhora aparatoses, com poden ser la ruptura del lligament creuat anterior del genoll (LCA), les fractures òssies i els esquinços de turmell. No obstant, a banda d’aquestes, existeixen altres tipus de lesiones menys conegudes però no menys importants. Ens referim a les lesions de parts toves que s’originen, entre d’altres factors, a causa de les sobrecàrregues esportives. En aquest article parlarem de quines són aquestes lesions, quins mecanismes les provoquen i què és pot fer per evitar-les.

    Entenem com a parts toves el conjunt de músculs, tendons, lligaments i cartílags que trobem en el cos humà. Dins el grup d’aquestes lesions hi ha les contractures musculars, ruptures fibril·lars, més conegudes com a trencaments musculars, les tendinopaties… localitzades sobretot a les extremitats inferiors. No obstant, en l’àmbit muscular, els isquiotibials són els més propensos a lesionar-se i, normalment, sense haver-hi cap impacte directe sobre la musculatura, sinó mentre el jugador està esprintant o accelera de sobte la velocitat. En l’àmbit de les tendinopaties, les més freqüents són la del tendó rotulià i la localitzada a la zona de la pota d’ànec, a la cara interna del genoll.

    El mecanisme de lesió d’aquestes estructures es produeix quan la càrrega a la qual se sotmeten supera la resistència biològica del propi cos, és a dir, el cos no aguanta bé la intensitat de l’exercici, les repeticions que es fan d’aquest i/o el temps de durada. D’altra banda, també influeixen les alteracions que podem trobar en la qualitat locomotora del nostre cos, depenent de múltiples factors com l’edat, el sexe, l’alimentació, el sobrepès, els desequilibris musculars, les alteracions biomecàniques, la inestabilitat articular… És per això que cal trobar un equilibri entre el cos humà i l’activitat física.

    No només resulten influents els factors interns del propi cos i l’excés de càrrega en els entrenaments a l’hora de produir-se una lesió. Altres variables com el terreny de joc i l’ús d’un calçat inadequat també hi juguen un paper important. No és el mateix entrenar i jugar en un terreny de gespa natural que en un de gespa artificial; aquest últim resulta ser un sòl més pesant i el nombre de lesions esportives ha augmentat des que els antics camps naturals s’han transformat en gespa artificial. També és important utilitzar un calçat adequat en aquests tipus de terreny. És recomanable utilitzar botes de tacs curts i rodons ja que aquests ajuden a repartir bé el pes corporal i distribueixen millor l’amortiguació del cos. També és important entendre que les botes de futbol han de ser personals i intransferibles, ja que cada jugador utilitza les més adequades per ell segons les seves característiques físiques i el tipus de joc que realitza sobre el camp de futbol.

    Quan ens referim als mecanismes de prevenció de les lesions esportives hem de tenir present:

    – Esperar el temps necessari per tornar als entrenaments grupals i, posteriorment, a la competició. És cert que es disposa d’uns temps estimats per a la recuperació de cada lesió però s’ha de tenir en compte que cada futbolista té la seva pròpia constitució física, i serà aquesta la que ens proporcionarà el temps real de recuperació. En aquest aspecte hi juguen un paper molt important el treball del metge i del fisioterapeuta.

    Utilitzar l’equip adequat en relació a les proteccions i les botes de futbol. Les primeres protegeixen la cama de les possibles fractures òssies, és per això que cal que s’adaptin correctament, cobrint completament la part anterior de la tíbia. Pel que fa a les botes, ja s’ha comentat anteriorment les seves característiques .

    – Joc net. La normativa del futbol ja contempla aquest apartat, però sí que cal mencionar que és important evitar totes les accions que siguin susceptibles de provocar lesions greus a un mateix i/o als altres jugadors.

    Realitzar un escalfament adequat. Aquest ha de ser complert i ha de incloure exercicis per tal de preparar bé el cos per l’entrenament i/o la competició, d’aquesta manera prevenim el màxim de lesions esportives possibles.

    En definitiva, les lesions esportives en el futbol han existit i existiran sempre però és important que el propi jugador conegui a fons les seves característiques físiques i que treballi conjuntament amb l’equip tècnic per tal de prevenir-les i rendibilitzar al màxim la seva capacitat esportiva.

    Leave a reply →

Photostream