• M’he trencat els creuats

    M’he trencat els creuats

    M’he trencat els creuats”, segur que hem escoltat aquesta frase una infinitat de vegades i amb raó, ja que la ruptura del lligament creuat anterior del genoll representa la 3a lesió més produïda en el món del futbol. Com és el lligament creuat anterior (LCA)? Quina funció fa? Com és el seu mecanisme lesional? En què es base la seva recuperació? En aquest article responem resumidament aquestes qüestions.

    Primer de tot ens centrem en l’anatomia i la funcionalitat del propi lligament. El LCA és una estructura de gran importància funcional en el cos humà; connecta la part posterior i externa del fèmur amb la part anterior i interna de la tíbia, passant per darrere de la ròtula. Aquesta disposició el converteix en un gran estabilitzador del genoll impedint el desplaçament anterior de la tíbia respecte el fèmur, destacant aquesta com a funció més important entre d’altres com protegir el genoll davant dels moviments de rotació d’aquest.

    Els mecanismes de ruptura d’aquest lligament són diversos però en el 70-80% dels casos es produeix de forma indirecte sense que hi hagi contacte amb un altre jugador és a dir, el jugador s’ho fa sol. Els exemples més comuns són: una flexió i rotació del genoll amb el peu clavat a terra, el mateix mecanisme sumant una translació endavant de la tíbia (“el genoll m’ha marxat”), un salt amb una caiguda inestable, un xut al buit provocant un excés d’extensió del genoll… En tots els casos però, el resultat és una gran inestabilitat del genoll sobretot a l’hora de caminar i que convé operar, no només per poder tornar a realitzar l’esport amb seguretat, sinó també per evitar els processos degeneratius articulars que hi apareixen associats amb els anys i el risc de ruptura dels meniscs.

    Un cop s’ha produït la ruptura del lligament és important anar al metge perquè faci un bon diagnòstic mèdic mitjançant la clínica i les proves complementaries com és el cas de la ressonància nuclear magnètica (RNM), i a partir d’aquí fixar una data per la operació ja que les fibres del LCA són incapaces de reparar-se soles i es precisa de la col·locació d’un injert que pot ser extret dels isquitibials o bé del tendó rotulià del mateix jugador. És en aquest moment que comença el procés de recuperació del jugador ja que abans de la intervenció quirúrgica cal potenciar molt la musculatura de la cama lesionada per tal d’evitar al màxim la pèrdua de to muscular.

    La recuperació post quirúrgica és divideix en tres parts importants:

    • En una primera fase: La rehabilitació del genoll a nivell articular, muscular i propioceptiu de manera més passiva i assistida pel fisioterapeuta.

    • En una fase intermitja: la readaptació individual del jugador. On es treballa guanyar força muscular, l’augment de càrrega i la readaptació del gest esportiu per tal de incorporar-se als entrenaments de manera progressiva.

    • En una fase final: la tornada al grup. En aquesta fase el jugador ha d’estar recuperar pràcticament al 100% físicament i mentalment ja que la confiança i la seguretat en el joc és un factor molt important en la seva reincorporació.

    La ruptura del LCA del genoll és una lesió important que afecta no només a nivell individual a la persona implicada sinó també a la resta del grup ja que la rehabilitació i la readaptació del jugador és llarga, aproximadament d’uns 6 mesos. És per aquest motiu que cal ser pacient i coherent ja que és molt important fer la recuperació ben feta, sense pressa, per d’evitar una possible ruptura del mateix lligament al tornar a la competició.

    Leave a reply →

Photostream