Il·lustrarem amb un exemple per a comprendre millor aquest reflex. És fàcil comprendre què succeeix quan patim un esquinç de turmell. Els músculs encarregats d’estabilitzar l’articulació es contrauen amb l’objectiu de “fixar i protegir” els lligaments lesionats. Per tal de fugir del dolor, canviem el recolzament del peu i la forma de caminar. Tot això, es realitza de forma automàtica i inconscient pel sistema neuromuscular. Amb el temps el pacient pot anar a veure el seu fisioterapeuta per una lumbàlgia. Pot ser que la causa del seu dolor actual sigui deguda al reajustament que les seves articulacions han hagut de fer per tal de caminar sense dolor quan va tenir el esquinç de turmell.
Aquestes compensacions, que el nostre organisme fa per tal d’evitar o emmascarar el dolor, requereixen una visió global de la deformitat i del símptoma. Sota aquest concepte i seguint l’exemple anterior, no hauríem només de tractar la conseqüència, és a dir, el dolor d’esquena, sinó també el bon recolzament del peu.