La meva història

El meu somni

Sempre m’ha agradat ajudar i donar suport a les persones així que tenia molt clar que em volia dedicar a la sanitat.

Vaig estudiar fisioteràpia a la UVic i a 2n curs, gràcies al meu període de pràctiques en una residència, vaig aconseguir el meu primer contracte laboral, primer com a ajudant i després com a fisioterapeuta. Durant un temps vaig compaginar la feina a la residència amb la de fisioterapeuta del primer equip masculí d’un club de futbol.

Quatre anys més tard, vaig adonar-me que tenia il·lusió d’iniciar altres projectes i malgrat tenir un contracte, un sou i una feina estable vaig apostar per empendre la meva pròpia aventura.

A la perruqueria de la meva mare, vaig començar a fer tractaments individuals però aviat em va aparèixer una nova oportunitat: llogar una sala en un centre de fisioteràpia on podia oferir una especialitat diferent a la que hi havia al centre. Allà vaig passar uns anys fantàstics en què vaig créixer professionalment en la mateixa mesura que també va créixer la feina. Però degut a un canvi d’orientació del centre vaig haver de plegar.

Va ser un cop molt dur que em va fer plantejar si podria seguir treballant de fisioterapeuta ja que em semblava que no em podia permetre llogar un local, per petit que fos. Però una altra ocasió es va presentar quan vaig trobar un espai -no tan petit- que podia pagar dignament. Amb l’ajuda de la meva família i amb tota la força i empenta com vaig poder, vam condicionar aquell local on va néixer ESFISIO.“

Qui és l’Eva?

De més joveneta era una noia introvertida i quan vaig començar la feina en el club de futbol em vaig trobar en un món esportiu bàsicament masculí, totalment allunyat de la meva zona de confort. Em va caldre treballar molt dur per trobar dins meu una Eva capaç de conviure en aquell entorn de manera còmode. El meu caràcter va anar canviant, em vaig tornar més extrovertida i simpàtica. Al abandonar els esquemes rígids que sempre m’havien acompanyat, el meu cos també va canviar. Em vaig adonar que la meva postura i la manera de moure’m era diferent i a més, la gent del meu voltant m’ho confirmava amb els seus comentaris. REALMEMENT VA SER AIXÍ.

Un dia llegint un llibre de Thérèse Bertherat on parlava clar i concís sobre com el treball de les cadenes musculars modifiquen el cos de la persona i en conseqüència el seu caràcter, ho vaig entendre tot. Jo havia viscut el procés al revés i aquí va ser on vaig decidir especialitzar-me en el Métode de Francoise Mézières (fisioterapeuta francesa, mestra de Bertherat).“

I a tu, et puc ajudar?

Per què t’explico tot això? Perquè he viscut el canvi en primera persona. He viscut com el treball intern per “millorar” el meu caràcter ha canviat el meu cos. He viscut com tots aquests canvis m’han donat la força i l’energia necessària per obrir ESFISIO. I ho compateixo amb tu perquè vaig apostar per formar-me i poder ajudar a les persones en aquest procés, si volen. Treballant el cos físic, que és el que sé fer millor.